Encara em sento pitjor... ho tinc tot i no em puc queixar de res... És més! avui marxo de viatge amb la persona que més m'estimo en aquest món, ma germana.
Però em fa mal la panxa, marxo i em fa mal la panxa... estàs trista, tens problemes i jo no puc estar amb tu, abraçant-te... és molt aviat i encara no puc dir tot allò que et calmaria, segurament perquè no et conec i no sé que dir. En el fons no tinc ni punyetera idea de qui ets, segur que això fa posar-me encara més trista... no puc ajudar a la persona que em gira per dins.
Ahir hagués plorat com una nena petita.
... podria ser tot així de senzill....
foto: Londres (internet)
6 comentarios:
aquests són dels pitjors mals de panxa que hi ha... els que et provoca el no poder ajudar algú que t'importa... ànims i a gaudir de londres... pq vas a londres, no?
Que tinguis un molt bon cap de setmana, i, amb el temps arribaran les paraules i les abraçades. Fins aviat. Un petonàs bonica.
Facto...Facto aconsegueix sempre arrencar paraules i abraçades i que arribin allà on hagin d'arribar. Say hi to the Bobbys!!!
Aquest mal de panxa ha estat psicosomàtic.
No entenc gaire. Em falten peces. Però ànims, bon cap de setmana i visca Facto!
No sé si és l'hora o el temps que fa que no bloguejo,però no acabo d'entendre ben bé el que et passa. Sigui com sigui et desitjo sort i que tot acabi sortint bé. Petons.
Las cosas parecen sencillas pero a veces son las complicadas, espero estés mejor y hayas disfrutado de tu viaje, de tus momentos, al fin al cabo es lo que cuenta, los otrso dias son dias anonimos, que pasan solo eso, recordarás estos días y a veces con una sonrisa.
Un beso
Publicar un comentario en la entrada