Només veig parelles que trenquen quan ja portaven quinze o vint anys juntes...Casats amb amants, casats amb fills i amants...
Amants amb amants...
Emparellats d'anys que tontegen... a la feina, a internet, al passejar el gos...
A on hi ha la ratlla de l'engany?
I aquí no hi ha distinció de sexe ni de sexualitat... el "putifèri" és universal.
I hi ha gent que te discursos de raonament per tot això, sobretot si és a parelles de "llarga durada". M'atabala que qui m'ho raoni sigui la meva parella, que malgrat diu no ser així... què vols que et digui... com m'ho puc creure jo?
A sobre el meu propi back-ground no ajuda massa.
Avui tinc la confiança en tot i en res pel terra.
I qui estigui lliure de pecat... que tiri la primera pedra.
foto: Pienza - estiu 2004 (bimbo)
11 comentarios:
(!!!!!!!!!!) m'has llegit el pensament?!
algun dia algú em sabrà respondre, a mi també, on està la línia de l'engany¿?!?!?!!!tot comença quan alguna cosa falla a la parella o no cal¿?
tots temptem la sort, ningú està exempt de caure-hi! i els que més ho prodiguen, més haurien de callar!
interessant avui!!
Si, n'està ple, de tots els tipus i per tots els gustos...serà la insatisfacció de la societat d'avui dia?
doncs diria que la ratlla de l'engany és relativa, si un pensa que potser està passant la linia, serà perquè ho està fent.
i com diu la Tender, qui més parla malament...
bua! et pots creure que fa mitja hora que parlava d'això mateix? tan dificil és estar única i excluisvament amb una persona? en fi... els humans i humanes som així... i jugar és fàcil, és divertit i perillós...
reconec que no seré jo qui tire la primera pedra...
Tot i que a hores d'ara no ho tornaria a fer, t'ho assegure!
potser és que estem equivocats de perspectiva i SÍ és possible estimar a més d'una persona sense enganys...
hi heu pensat mai?
fa temps que hi dono voltes...
potser cal canviar les estructures...
potser hem d'obrir la mirada...
el que és evident és que hi ha alguna cosa que no acaba d'encaixar...
Llegeixo el comentari de la Mar i sembla que m'hagi robat les paraules... Potser sí que ens hem de preguntar si és possible estimar més d'una persona alhora. Potser portem massa cotilles, massa anys de tradició a les espatlles.
Tender... complicated VERY complicated!
Aprenenta, ja pots ser que sigui això. La societat de "això veig, això vull"... ?!?
Moonlight! Conexió Tarraco-BCN!
La cosa està en que si jugar, és trair... i quan del joc passa a alguna cosa més, no?
Nimue, la cosa és q... es pot assegurar????
Mar, sense enganyar hauria de ser que totes les persones implicades ho sabessin, estiguessin d'acord i tinguessin els mateixos sentiments.
Massa complicat per l'homo sapiens, crec.
Companydevenus, no és tant el fet d'estimar dues o tres persones alhora, sinó el fet de l'engany.
ja tens raó ja...
complicat ho és i molt...
però la proposta hi és (es diu poliamor) i pot donar una nova visió de les relacions que establim les persones...
des de la llibertat, l'honestedat i l'estimació...
una abraçada
Mar... ho veig molt utòpic... jo no sé si podria... crec q em cremaria per dins... aish!
no crec que sempre faci falta que falli res, aquest és el problema. els humans som dèbils.
i tothom hi està exposat. avui en dia moltissim, potser massa. tot va molt ràpid, ho volem tot i de pressa i costa renunciar.
si un mateix és capaç de posar-se els límits, perfecte.
Dani
Parlarem d'aquest tema amb un vermouth al xiringuito més xic de l'empordà, i riurem!!!! Quan vens? Un petó.
Publicar un comentario en la entrada