NO QUIERES ARROZ? PUES DOS TAZAS. (*)
La vida es rara. Empiezo a dejar de vivir sola y dejo mi casa sola a una persona (en el fondo y por más que la cama diga lo contrario) desconocida.
No me gusta nada la idea. Y eso me preocupa.
fotos: internet
18/06/09
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
9 comentarios:
Es clar, però qui no risca no pisca!!!
:-D
Tot és acostumar-se :-)
A vegades, dos és millor que un.
glups...a mi també m'inquietaria una mica, la veritat...
mmm, i si no t'agrada pq ho fas?
ELI.. ho he arriscat tot.. a veure què passa!
DoorMaster... això em repeteix-ho.. període d'adaptació...
Company de Venus, en un mes dos bols d'arròs és una mé ;P
Nimue.. om om om
Moonlight, no li diré q marxi a un hotel, no?
Doncs, deu n'hi do quina situació. Ànims, noia. I potser acabes trobant un tresor, no se sap mai... Petons.
Eso se llama desconfianza, aunque la cama diga que te lo pasas con los ojos en blanco. Sumergete, a ver que te dicen las estrellas marinas.
A veces nosotros mismos somos desconocidos, hay que tener fe...
besos
Publicar un comentario en la entrada