La calor ja comença a fer de les seves...
I em miro el mòbil i el fico a la nevera.
I algún petó se m'escapa pensant en la teva boca.
I tinc un parell de mails al borrador.
I quan alguna cosa no va bé, discussions, mals entesos ... la calor m'apreta i recordo el teu somriure.
Que n'és d'idiota el cap que ja no recorda els teus crits ni els teus cops.. ni tan sols els meus plors!
I tot això pot ser, ara ja no... tot ha canviat i haig de seguir sent forta. Tot ha de tenir un sentit i aquest sentit ja no ets tu.
foto: internet
8 comentarios:
ui l'estiu...aix aix el passat...
La calor ens atonta una mica! No hi ha res com un bon bany al mar o en el seu defecte una immersió. Veuràs que ràpid se't refresquen les idees. Un petó.
Tant de bó amb un capfico s´oblidàs tot! Submergir-se dins l´aigua...i oblidar.
PEtons per tu també! ;)
M'agrada la idea de que un petó se t'escapi pensant en la teva boca però la idea de no recordar els crits i els cops és terrible. Per sort dius que el sentit ja no és l'altre. Un post colpidor.
Calor...recuerdo ...encontrado,sentimientos, contradicción, locura?, sensatez, palabras escritas guardadas, añejas, se pierden... calor.
un beso
Aprenenta.. passat hauria de ser PASSAT, no???
Laia... mar, immersions, caletes, martinis, pareos.. sí sí sí!
Lastienditas, en 2 setmanes a veure peixos.. a veure si així em centro!
La ra Teta Miquey!! No és tan bona la idea de fer petons a altres boques i més si no eren bones... aaaaaaaish!
Montse.. sí, mucha locura! Need to focus. MUAK
llegint això dels crits i dels cops ja en tinc prou per dir adéu al passat!
B7s!
el sentit MAI no ha de ser l'altre... sempre ha de raure en nosaltres mateixes...
tant de bo tinguéssim la capacitat de tenir-ho clar sempre!
i del passat... què dir-ne... només que cal saber tancar portes amb clau ... però no podem oblidar els aprenentatges fets i les vivències que ens fan ser com som...
i aprendre a dir NO!
petonets encoratjadors!
Publicar un comentario en la entrada