No he pogut resisitir i tornar a entrar... deixar una foto del Mediterràni que m'esperi a la tornada.
Ara sí... nos vemos en los bares!
(per la lletra.. i perque no vull perdre l'esperança d'estimar).
(no he pogut posar només la cançó de la Portuondo... però la peli ja és una de les meves preferides, així que tot queda bé).
(la del bon rotllo).
Foto: A prop de Cabo de Gata -06 (marta)
Haig d'agafar forces per un viatge llarg que comença dilluns i acaba l'últim dia de mes.
Procuraré somriure... de totes maneres haig d'anar-hi, així que a POSITIVITZAR el tema!
Me han regalado dos cosas bonitas para el viaje: UNA y DOS.
Atenció al DISSABTE!!!
NiTs De MuSeUs:
Va néixer l’any 2005 amb l’objectiu de situar les institucions museístiques de França i de la resta d’Europa en un projecte comú, per tal de promoure-les entre un públic divers, oferint una manera diferent i creativa de visitar-les. En l’edició de 2007 participaran uns 2.000 centres de tota Europa, la meitat dels quals són francesos. L’any passat hi van participar gairebé 2,5 milions de persones.
Ayer hizo un año... no fui consciente hasta las 23:16, cuando ya casi no tenía tiempo para nada.
Al llegar a casa, pensé en lo que hubiera hecho.
Hubiera conducido hasta nuestra playa, me abría sentado en la arena como lo hacíamos siempre, me abría mojado los pies en ese mar tan nuestro y hubiera llorado como lo estoy haciendo ahora...
Nuestra playa es dónde todas las Mujeres de casa y el Yayo hemos sido más felices.
No hay lugar en el mundo que me de más paz, que me haga más feliz.
Todos los recuerdos de tantas sonrisas y de mar y de leche merengada...
Es "casa" en el juego del pilla-pilla que es esta vida.
Sé que no sería quien soy sin ti. I own you lo indecible.
Cómo me querías tanto?
La Yaya habla de ti cada día.. a mi me duele... pero la escucho, lo hago por ella.
Puto cáncer injusto... te quedaban tantas cosas, nos quedaban tantas cosas.
Te echo de menos tanto.
I love you. Always.(*)
... No sé si aún me recuerdas, nos conocimos al tiempo
tú, el mar y el cielo y quién me trajo a ti..
...El día de la despedida de esta playa de mi vida... (**)
Realment, haig d'afluixar una mica...
el peu de l'accelerador comença a cremar.
Pero... que me quiten lo bailao!
Ave.. Tostas y Cañas... Fiesta... Lluvia... Cañas... Fiesta... Adorabile Brunch... SOL... Goya...Ave... BCN:Fiesta (again)... hoy mejor no hago excels en el trabajo... ;P
Foto: Driving in England -07(marta)
Ahir vaig acabar el llibre "SEDA" de Baricco. Fa més de quatre anys que volia començar-lo i uou! es va acabar en unes hores...
L'últim tros no vaig poder-me estar i el vaig llegir en italià... tinc les dues versions porque soy un poco freak en lo que a Italia se refiere.
"Quel che era per noi, l'abbiamo fatto, e voi lo sapete. Credemi: l'abbiamo fatto per sempre."
Li vaig enviar un missatge a l'amiga que me'l va recomanar... ella em va contestar:
"E un strano dolore morire di nostalgia per qualcosa che non vivrai mai".
*EU-Felicitats!
I per més que això sigui un blog lúdic (o no).. no puc deixar de pensar en les persones de MYANMAR.
Foto: Cucs de Seda (marta)
GERMANES, diu l'Hector Oliva, és "una adaptación libre, moderna y ampurdanesa del clásico Tres Hermanas que Anton Chejov situó en la Rusia provinciana."
Chejov és un autor dur, duríssim... i aquesta adaptació GENIAL no perd aquesta crueltat que és la vida... però és una adaptació tendre, sutil, divertida...
Deixa un regust agredolç... lo dicho: Chejov.
Segons la directora, Carol López, "es una reflexión sobre la vida explicada mientras se habla de la muerte".
La obra és bilingüe; López explica que "yo siempre trabajo así, mis actores se expresan en la lengua que se sienten más cómodos , y funciona a la perfección"
Les tres actrius principals, no només són guapíssimes, sinó que ademés ho fan perfecte. I els tres actors secundaris, mereixen també ser principals.
BRAVO!
El viernes me voy a Madrid… y lo hago volando en AVE porque me hace ilusión.
Me da igual lo que piense la gente… a mi Madrid me encanta. Y siempre que puedo me escapo… creo que me gusta casi todo de Madrid.
Me compré los billetes hace cuarenta días, dos días después de dejarte.
Un Autoregalo "porque yo lo valgo".
Supongo que a mi manera es una “revenge”. Madrid siempre fue mío… y nada tuyo, por más que hicieras ver que a ti también te gustaba... por más que hiciéramos el amor, lo indecible, en Chamberí.
Tengo tres días y dos noches de mil planes que desconozco, y me encanta. Bueno, uno sí... es otro autoregalo "porque yo lo valgo".
Foto: Madroño, Madrid - Novembre'07 (marta)
Hi ha cançons que haurien de deixar de sonar per sempre... ni a la radio, ni a les bodes, ni als fils musicals, ni a CD's estúpids, ni a discoteques, ni a bars, ni enlloc.
Hi ha cançons que una vegada formen del passat... haurien d'estar prohibides. Què dic prohibides?!?! Prohibidísssssimes!
MUTIS i la GÀBIA.
Foto: Bimbonocilla voladora - Agost'06 (tu)
Que quatre dies de festa acabin amb les millors braves de Barna... no te preu.
Hem quedo amb:
..La invenció a tres, d'un nou cocktail Quirsh-Royal-Italiano.
..3 romanesos, 2 alemanys i 1 argentina.
..Que el nuvi digui que "ens enyora".
..La marca de bikini de Blanes.
..La plorera necessària d'una amiga. (do a little dance for me)
...
...
i amb les Braves del Tomàs.
Foto: Restes.. (marta)
He intentado rehacer un contrato de compra-venta en inglés... y sólo me salían frases de canciones, medio slang y con rima.
...
Debería ir a clases de inglés no-ocioso.
Debería dejar de cantar bajo la ducha.
(..So do what you're gotta do..)
Bon cap de setmana llarg per qui el tingui.. i per qui no... ÀNIMS!
Foto: Calabardina'06 (marta)
"Life is what happens while you are busy making other plans."
John Lennon
Foto: Salamanca-07 (marta)
Han passat moltes coses en una setmana.
Un viatge de feina i de poques hores dormides... i un cap de setmana fantàstic a prop de Girona, també de poques hores dormides.
Suposo que quan mori ja les recuperaré... ara toca disfrutar de les petites bones coses que últimament s'acumulen en agendes atapeïdes, fotos i "risas".
Concert, festa i platja.
S'han remogut moltes coses i pensaments aquest cap de setmana... geogràficament ets tu... però estic massa bé per espatllar-ho.
Foto: Arbres des del cotxe (MK)
Avui he vist anunciat el Saló del Còmic i Manga... suposo que vaig néixer massa aviat pels japos.
Aquesta cançó per desitjar-vos un bon cap de setmana i segurament una bona setmana... viatget un altre cop!
"Creo que una mujer malquerida no es que no tenga autoestima, es que la tiene trastocada: cree que puede hacer más de lo que realmente puede hacer, que puede soportar más sufrimiento y perdonar más."
Mujeres malqueridas - Mariela Michelena
LA cançó (que guapa que és la Leonor)...
Foto: Caldetes - 2007 (marta)
Això de no tenir internet a casa i no haver llegit a temps que el que havia d’haver fet era quedar-me entre tarongers i sense cobertura… :(
Va insistir dues vegades en 40 minuts, vaig pensar que potser li passava alguna cosa, així que quan vaig arribar a casa, la vaig trucar…
...“res, que com que ja han passat 3 setmanes… volia saber com estaves i què feies” ...li vaig dir que estava bé ... blabla... Tot tant estrany...
Li vaig dir que em sentia rara... i em va preguntar que si no volia que em tornés a trucar... Li vaig dir que millor que no... que no tenia massa sentit... que sí, que tant de temps mig-vivint amb algú i de cop no saber res de res... costa... però que era el millor.
Vaig quedar fotuda, vaig sentir un buit a dins i un mal de panxa d'aquells de pèrdua... i li vaig enviar un sms: “No sé què esperes ni vols de mi. Ja ho tenies tot. Jo ara x ara no crec q pugui donar-te res xq em sento molt lluny. Tampoc m’has dit q vols ni q penses”.
Truca... jo, a la dutxa... i envia un sms: “No passa res, volia parlar sobre el sms... no sperava res, nomes volia parlar amb tu. M sap greu haver-te trucat, haig d’aprendre a no ser tan impulsiva encara. Un petó guapis”
Em seco el cabell i poso aigua a bullir, avui toca carxofes i patata... envio sms: “Estava a la dutxa. De totes maneres, ara crec q no tinc ganes d parlar, ho sento. Un petó guapis”
Passen 2 minuts: “M’ho he imaginat lo de la dutxa... Jo tb ho sento, guapis. Se’m fa difícil estar sense tu. Un petó immens”.
Crec que realment segueix sense ser conscient de tot el que ha passat, del mal que m’ha fet. Deu ser la barreja de ser infantil i una mica dolenta. Em decepciona... pensava que aquest cop ho havia entès, que per això em deixava marxar aquesta vegada (portava temps rècord d'aguante), que la psicòloga li anava bé...
Ella pensava que seria com les altres mil vegades... que tornaria a trucar, acabaria preguntant "puc venir" i tornaríem a estar juntes.
Vaig ser una mica forta... SÍ... crec q vaig aferrar-me a TOT lo bé que he estat aquests dies... al subidón i a tots els plans de futur... veure lo bé que estic...
Però clar.. això era quan estava “sin notícias de Gurb”... i el mòbil només era per les bones coses.
Estic trista... i molt confusa, el seu últim sms és típic... hi ha les tres paraules claus: guapis, ho sento i immens. Les tres típiques paraules que ella sap que em fan mal i comenci a dubtar...
Aquest matí he parlat amb una amiga... “ayer tuve una llamada del infierno” (em prenc el tema una mica a cachondeo pq sinó...) M’ha mirat i ha sospirat... “le he dicho que no me vuelva a llamar”... ha tornat a sospirar.
Foto: Born-BCN-estiu07 (marta)
Es una cosa buena de este trabajo... de repente tienes que ir a Valencia... y el GPS se chala y te manda por caminos de tierra entre naranjos.
Es la segunda vez que me lo hace... debe saber lo que me gusta abrir las ventanas y que todo el olor de azahar inunde el coche.
[..]... uou... mentres escric això, m'acaba de trucar... no li he agafat... uouuu... què faig?
Foto: internet
Estic radiant... em sento contenta, animada.. de subidón!
L'excursió al Pla de la Calma, les agujetes (em sento incapaç de dir tiretes) i la llista de coses a fer... són un bon símptoma de tot.
Si ho penso em sento una mica malament... hauria d'estar més trista, no? estimar tant a algú fins al punt de deixar que passes tot el que va passar... i ara de cop i volta m'omple una partida al dominó amb els amics, una excursió+bailoteo amb persones que conec i un dinar a la Barceloneta amb les amigues de l'escola...
Com vaig ser tan burra de deixar-me perdre?!?! de no ser jo, d'oblidar-me del que m'agrada fer, sentir i viure??? i ademés durant tant de temps i sense escoltar ningú?
Sé que todo lo que sube, baja... i que potser quan truquis em tornaré a fer petita com una formiga... però ARA em sento amb forces i recolçada per aguantar "lo que venga".
A sobre els núvols,
la llibertat no ha de tenir límits.
Totes les pors, totes les preocupacions,
romanen amagades entre ells, i llavors
el que semblava gran i important
de cop no tindrà valor i serà petit.
Über den Wolken
muss die Freiheit wohl grenzenlos sein.
Alle Ängste, alle Sorgen, sagt man,
blieben darunter verborgen, und dann
würde das, was groß und wichtig erscheint,
plötzlich nichtig und klein.
Reinhard MEY - 1974
(cançó de flockorillo alemany)
Foto: Volant (marta)
Això no s'ho creu ningú.
(la notícia)
I posarem una cançoneta per treure la pudor... APOLOGIZE... (***)
Et vas perdre el regal que et vaig fer.
Ara que ho penso tampoc l'haguessis disfrutat i no haguessis entès res de res. Llavors, t'haguessis enrabiat i m'hauria tocat rebre.
L'obra de Pirandello és complicada... dura.
La ballarina semblava fora de sí... em va fer plorar i vaig sortir amb el cor petit... petit i trasbalsat per aquells espasmes de sorra.
El lloc una meravella de Barcelona... haig d'anar-hi a fer fotos, moltes fotos.
"...Los sigo con la mirada hasta que se pierden de vista... imaginándome... ¡ah! ¡cuántas cosas imagino! No puede usted hacerse una idea. (Pausa. Luego, taciturno, como hablando consigo mismo) Pero me sirve. Me sirve esto."
Foto: mapa BNC (web)
Cap de setmana genial... dels de fer el burro i riure... però amb gent nova i desconeguda.
Refrescant, diferent.
Els meus amics pensen que he sortit els dos dies fins les 7am per oblidar-te.
Tenen tota la raó.
Foto: Bilbao 2007 (marta)
Ara que ho penso, te gràcia que els deures que EM va posar la TEVA psicòloga fossin VITALS per a que jo fos valenta i et deixes.
"M'ha demanat que facis un escrit: Què passa quan em "creuo" i com et sents."Encara s'estila enviar regals als metges que ho fan bé??
Com vaig aguantar tant?
Fa dies (bé, una setmana) que li dono voltes... una de les coses que més trobo a faltar és el teu raspall de dents al costat del meu, a dins del pot blau.
I buscant una foto d'un raspall de dents... he trobat aquesta! és un sofà-raspall de dents... el sofà és l'altre lloc que trobo buit a casa.
...I mentiria si no digués també: la taula, el llit, el teu calaix, el balconet, la dutxa, la cuina... però també mentiria si no digués que ara em traeixen I MOLT els bons records (els de fa maSSa temps).
Foto: web freak de coses fashion (*)
La lluna ja m'ho estava dient... PUNT i FINAL.
Una amiga m'han recomanat que faci una llista amb els perquès. Tots els tipus de perquès: els de perquè et deixo, els de perquè no deixar que em facis més mal, els de perquè no puc tornar amb tu, fins i tot... els perquès que necessito en la persona que vull tenir al meu costat i que tu (JODER!) no en tens ni un!!
Diu que me'ls pengi a la nevera, els porti a l'agenda, i que els deixi també a la tauleta de nit... així quan les hores baixes arribin a la meva platja i tu vulguis tornar a fer-me mal, les tingui present i et digui clar i fort que "Pá ti no estoy"...
Aquests dos anys són una barreja de sado, necessitat i patiment… com tot això pot fer callar la lucidesa que he tingut en la majoria de moments?!?
Foto: Costa Brava -estiu07 (marta)
Ahir vaig ser un altre cop valenta... només falta que segueixi sent-ho la resta de la meva vida... Vaaa tampoc dramatitzem (per més ganes que en tingui avui)... la resta de... fins que t'oblidi?!? fins que paris de insistir?!? fins que pari de fer-me mal la panxa?!?
Fins quan?
Dos anys i quatre mesos és temps...
1 1 m. [LC] [FIA] Forma mental que assumeix l’experiència de la durada i de la successió, el temps essent concebut com a transcorrent contínuament i uniformement i mesurat per fenòmens successius que ocorren a intervals regulars, com la revolució aparent de l’esfera celeste causada per la rotació de la Terra. Hi ha moltes opinions tocant a l’essència del temps. Córrer el temps. Passar algú el temps fent alguna cosa. Aprofitar el temps. Perdre el temps. Reparar el temps perdut. Guanyar temps. Consagrar el temps a l’estudi. Amb el temps arribarem a aprendre-ho. Amb temps i palla maduren les nespres. (*)
He posat la primera foto del nostre primer cap de setmana, quan encara no et coneixia del tot i tu encara no gosaves fer-me mal.
Must say: enough... I gotta go! (no és una cançó això??)
Foto: Costa Brava (marta)
Mai havia estat a un hotel tot inclòs...
t'hagués demanat totes les nits, just després de l'últim Daiquiri de maduixa... "Valerio, caro, prego per pietà..."
Foto: Itàlia (marta)
Un altre cop, una altra setmana LL....U....................N........................................Y
l'una de l'altre.
Els kilòmetres se'm fan més, quan millor estem, ara la cosa serà veure quan dura l'emociÓoÓ.
Le donne lo sanno
c'è poco da fare
c'è solo da mettersi in pari col cuore
lo sanno da sempre
lo sanno comunque per prime
le donne lo sanno
che cosa ci vuole
le donne che sanno
da dove si viene
e sanno pe qual che motivo
che basta vedere
e quelle che sanno
spiegarti l'amore
o provano almeno
a strappartelo fuori
e quelle che mancano
sanno mancare
e fare più male
[..]
Ligabue - Le donne lo sanno
Foto: Tempesta d'estiu - Penedès (marta)
Tanco el ulls i veig criatures del passat caminant per la meva platja.
LA TORTUGA que
anduvo
tanto tiempo
y tanto vio
con
sus
antiguos
ojos,
la tortuga
que comió
aceitunas
del más profundo
mar
[...] Pablo Neruda
M'agrada que em sorprenguis portant el sopar.. encara que l'hagi de cuinar jo.
Foto: Com qui passeja el gos - Delta de l'Ebre (marta)
Avui em poso una foto bonica per alegrar-me aquest dilluns de mareig.
... i aquesta tarda "I would buy the flowers MYself' ...
I res no te sentit.. els bons moments no poden durar només 36 hores... I hauria de dir prou al mal que em fas.
Foto: La Pedrera -BCN (marta)
Durant deu dies i més lluny que deu vegades la Xina.. m'havia après aquesta cançó lletra a lletra, dolor a dolor... per poder marxar-TE.
... barrejant... LET LIVE ME amb un personal LET LEAVE ME...
Yearning for more than a blue day
I enter your new life for me
Burning for the true day
I welcome your new life for me
Forgive me, Let live me
Set my spirit free
Losing, it comes in a cold wave
Of guilt and shame all over me
Child has arrived in the darkness
The hollow triumph of a tree
Forgive me, Let live me
Kiss my falling knee
Forgive me, Let live me
Bless my destiny
Forgive me, Let live me
Set my spirit free
Weakness sown,
Overgrown
Man is the baby
ANTHONY & THE JOHNSONS
Avui t'he escrit una carta mentre dormies al meu llit.
Començava a sortir el SOL al dimecres i la FOSCOR a les nostres vides... o també el SOL, ja no ho sé jo, ni ho saps tu.
Hem plorant esmorzant.
No hem pogut deixar d'abraçar-nos i fer-nos petons.
Com pot haver-hi tant i també tan poc en un mateix lloc?
Foto: (marta)
Tornar a casa sempre fa il.lusió, inclús quan hi ha una piscina plena de problemes esperant el teu primer xaff..ff..ff..
Haig de recordar com es nedava... it's a must... st.. st..
Foto: Born, Barcelona (marta)
